PARC NATURAL DE SES SALINES D'EIVISSA
Ruta de Ses Portes
La cosmopolita i famosíssima platja de ses Salines i la platja des Cavallet. La ruta es pot començar des de qualsevol dels dos extrems i ofereix recorreguts alternatius que discorren per zones boscoses i pels marges dels estanys saliners orientats a Llevant. El recorregut no exigeix un gran esforç, només cal tenir la precaució de portar aigua i una gorra o un barret que ens protegeixi del sol, especialment a l’estiu.
En el nostre cas, iniciarem la ruta per la zona de sa Canal, el poblet de petites cases i magatzems que es va aixecar durant la fase industrial de l’explotació salinera, a cavall dels segles xix i xx. Aquest indret té l’encant especial de la vella arquitectura clàssica, amb teulades de dos aiguavessos, façanes emblanquinades i porxos amb balustrades que presenten portes i finestres pintades de color verd maragda. Al davant del poble, endinsant-se al mar, hi ha el moll saliner, que incorpora tota la maquinària necessària per fer l’embarcament de la sal als bucs que hi amarren.
Imatges de la ruta
Cap al costat de Ponent, a pocs metres, hi observem una caleta amb casetes de pescadors i vestigis del que va ser l’activitat salinera en el passat. Per exemple, el que queda d’una vella barcassa, encara varada sobre pedra i, més enllà, una altra rampa més àmplia des de la qual es poden contemplar unes guies que se submergeixen al mar. Eren les antigues drassanes on l’empresa salinera reparava i condicionava les seves barcasses, el transport utilitzat per a la sal abans de la mecanització de tot el procés. L’antic carregador de sal, el poblet de sa Canal i el moll saliner són el nucli industrial de la zona, que es complementa amb altres edificacions a mode de sitges, edificis administratius i grans naus. Alguna d’aquestes, per cert, ha estat reconvertida en una imponent sala d’exposicions: és el cas de la que es coneix com La Nau. Al costat hi discorria l’antiga via del tren saliner, que portava la preuada mercaderia des dels estanys.
Tot seguint el camí, podem fer un petit desviament a l’esquerra per descobrir el pou des Carbó, la primera datació del qual és del 1765 i que proporcionava aigua a les calderes del ferrocarril. En tornar a la ruta, arribarem a la popular platja de ses Salines, un preciós arenal l’últim tram del qual es converteix en un seguit de petites i solitàries cales tallades al marès per l’efecte del vent i l’activitat humana. Els talls més rectilinis corresponen a l’època en què es va fer servir com a cantera destinada a subministrar pedra per a la construcció de les muralles d’Eivissa. Si fem la ruta a l’estiu, és més aconsellable gaudir de l’ombra del sender que discorre per l’interior del bosc que s’obre al darrere de les dunes de la platja. Els camins convergeixen i ens fan descobrir punts d’interès com el pouet de sa Trinxa (un pou de marès habilitat per subministrar aigua dolça als jornalers).
En aquest punt, si volem, podem agafar una drecera i dirigir-nos cap al nord, gràcies als estanys saliners que s’obren al darrere d’un extens bosc de savines i que ens condueixen cap a la punta des Cavallet, final del recorregut. Si, per contra, optem per seguir el camí per la façana marítima de la platja de Ses Salines, acabarem arribant a la torre de guaita de ses Portes, un enclavament que va tenir una importància cabdal i que es va aixecar al segle xvii per controlar el pas d’embarcacions al canal marítim entre Eivissa i Formentera. Des d’allí, la costa fa un gir de gairebé 180º i es perfila cap al nord. En aquest costat s’obre la platja des Cavallet, amb un arenal magnífic i blanc disposat a Llevant, als fons del qual s’hi poden observar extenses praderies de posidònia. Aquesta planta submarina, possiblement un dels organismes vius més longeus del planeta, és la responsable de la transparència de les aigües pel seu elevadíssim poder de filtració i oxigenació.
El recorregut acaba a la punta des Cavallet, en el que es coneix com el moll de Llevant, que va ser un altre moll de càrrega de la sal. En tornar a la carretera que voreja els estanys, trobarem un petit nucli de cases salineres i una petita capella, la capella de la Revista, aixecada al segle xviii per oferir un servei religiós als treballadors de la zona.
