Sant Josep de sa Talaia atresora un extraordinari llegat artesanal, herència de cultures ancestrals i d’influències de civilitzacions diverses. Òbviament, les expressions artesanes més abundants tenen l’origen a la reconquesta cristiana de l’any 1235 però, en conjunt, l’artesania tradicional de l’illa, i per tant del municipi, es nodreix també d’influències provinents de les cultures que van poblar abans les illes.

Instruments musicals, vestimenta, calçat, ceràmica, decoració, estris domèstics… el toc multicultural d’arrels profundes es mostra en tota la seva esplendor en cada peça elaborada pels artesans i les artesanes de Sant Josep.

Aquesta herència s’exhibeix amb orgull en diversos àmbits. Un d’aquests és, sens dubte, el ball pagès, el ball tradicional de l’illa en què tant els dansaires com els músics que els acompanyen vesteixen peces d’enorme valor i extraordinària bellesa. Un exemple destacable en són les castanyoles: laboriosament tallades en fusta de ginebre, ofereixen una espectacular sonoritat gràcies a les seves grans dimensions, a la solidesa i el pes de la fusta utilitzada i a un encaix precís de les peces. Els ornaments delicadament tallats a la seva superfície personalitzen cada joc i tenen el toc personal de cada artesà.

La flauta és un altre instrument treballat amb delicadesa. Està fabricada a partir de la fusta de baladre, preferiblement la nascuda en terres no massa humides, i acostuma a tenir una longitud d’entre 45 i 48 centímetres. L’artesà utilitza unes agulles de ferro de diferents diàmetres que, quan s’escalfen al foc, van perforant la fusta per obtenir el tub que donarà vida a l’instrument com a tal. Una vegada feta la perforació i els forats pertinents per obtenir el seu característic so, l’artesà la decorarà amb incisions i motius diversos fets a base de ganivet. El músic combina la flaüta amb l’inefable tambor, per la qual cosa cada instrument es toca amb una sola mà. Per a l’elaboració d’aquest últim se sol utilitzar pell de conill o de xai que, convenientment neta i tractada, és cosida a l’estructura de fusta de pi que farà de caixa de ressonància.

La natura és la font primordial de les matèries primeres de l’artesania de valor. A Sant Josep això és especialment visible en una gran quantitat d’objectes d’ús quotidià que han definit l’estampa clàssica del camp eivissenc. L’espart i la pitra, sense anar més lluny, han estat materials indispensables amb els quals les mans expertes elaboraven, i elaboren, les tradicionals i avui cotitzadíssimes espardenyes pageses. Combinades de vegades amb el cànem, les espardenyes van ser el calçat habitual fins a ben entrat el segle xx, quan va començar a estendre’s el treball amb el cuir i la pell.

Seguint en el món de les fibres vegetals podem destacar també la fulla de palma, el material que dona vida als cabassos o senallons pagesos. El senalló es construeix a partir d’un sòlid trenat de tires de fulla de palma, enginyosament entrellaçades entre si per oferir una gran resistència i capacitat de càrrega. La canya i el jonc són dos materials naturals més amb què s’elaboren cistells de diverses mides, cistelles i cistellons, que, juntament amb els objectes de fang, formaven part del parament de la casa eivissenca, l’altre gran escenari de l’artesania de l’illa.

El tèxtil ocupa un lloc privilegiat en aquest aspecte. La vestimenta tradicional eivissenca, especialment la femenina, és tot un compendi de minuciosa artesania, només comparable al mestratge de l’orfebre que elabora les joies de l’emprendada. Les gonelles, els mocadors, les faldilles, els mantons, les camises, les armilles… són peces que acumulen segles de tradició i de treball minuciós a càrrec de mans expertes que, alhora, passen aquest coneixement de generació en generació en tots els seus formats: puntes de coixí, brodats a mà, treballs en cuir…