El ball pagès és el ball típic de les Pitiüses i un dels patrimonis culturals amb més pes específic de les illes. El seu colorit, el seu ritme i la seva coreografia sembla que ens traslladin a èpoques i indrets remots tot i que, en realitat, els seus orígens són del tot incerts. Sí que se sap, per exemple, que l’extrema diferenciació de rols entre l’home i la dona i el ritme que acompanya el ball podrien reflectir influències de ritus pagans arcaics que es van consolidar en l’àmbit rural al llarg dels segles. En l’era moderna, el ball pagès tenia lloc a les cases de pagès amb motiu de les celebracions més destacades, com ara casaments, matances, festes de poble i festes de pou. Avui, aquest patrimoni immaterial viu una època d’esplendor amb múltiples activitats i exhibicions dins i fora del territori nacional i es consolida com un atractiu turístic i cultural de primer ordre.

Mostra de Ball Pagès

El ball pagès mostra una dinàmica molt particular. En aquest, la dona adopta una posició submisa i executa moviments circulars mitjançant uns passos petits i ràpids, sempre amb la mirada al terra i els braços enganxats al cos. L’home, d’altra banda, adopta un paper molt més actiu i dinàmic i fa grans salts en què alça les cames al màxim possible sempre al voltant de la dona, a mode d’acrobàtic ritual de festeig. Els dansaires mai no es donen l’esquena mentre dura el ball i l’home en cap moment aparta la seva mirada de la dona. Alhora que executa els seus potents salts al voltant de la seva companya, el ballador ocuparà les seves mans tocant les castanyoles, bells instruments tallats en fusta de ginebre i de grans dimensions, que aporten una gran sonoritat al ritual.

Mostra de Ball Pagès

Hi ha dues modalitats bàsiques de ball pagès: la curta i la llarga. La primera té un ritme més pausat i una durada breu i solien iniciar-la els més grans, com a preludi de la festa. La segona, com indica el seu nom, té una durada superior i molt més vigorosa per part de l’home, que s’apropa i s’allunya de la dona a mesura que aquesta incrementa les espirals del seu recorregut. Hi ha variants, com sa filera, en què l’home balla amb tres dones, o les nou rodades (o dotze rodades), en què els balladors no salten, sinó que llisquen, i la coreografia varia notablement. Actualment també es creen variants a partir de noves interpretacions del ball fetes per les diverses agrupacions folklòriques de l’illa.

D’altra banda, la música que acompanya el ball pagès, molt marcada per la seva potent percussió, és creada per les castanyoles (una amb un so més greu que l’altra), el tambor i la flaüta (flauta de fusta típica d’Eivissa), als quals se’ls afegeix l’espasí (espasa metàl·lica que s’utilitza de base de percussió) quan s’interpreta la modalitat de caramelles, el cant ancestral que a Eivissa se sent per Nadal.

El ball pagès serveix també com a pretext perquè els participants exhibeixin les seves millors gales. L’home acostuma a vestir un faixí vermell i camisa i pantalons blancs; corona el seu cap amb una boina vermella, molt semblant a la barretina. Sol portar una armilla negra i un mocador de color groc. El vestit de la dona, d’altra banda, és espectacular i consta d’àmplies faldilles formades per diversos enagos i puntes. S’acompanya d’un gipó i un mocador de blonda al cap. I, per sobre de tot això, el complement per excel·lència: l’emprendada, l’exclusiu conjunt de joies que la dona exhibia com a mostra del seu estatus social. L’or, la plata, el nacre i el corall vermell es combinen en peces de delicades formes executades amb mestratge artesanal.

La emprendada eivissenca

Actualment el ball pagès viu una època daurada gràcies a la passió i dedicació que les noves generacions de balladors i sonadors aporten a la difusió d’aquest ric patrimoni cultural. El municipi de Sant Josep té el privilegi de disposar de tres colles que el promouen i el difonen a través de múltiples esdeveniments dins i fora de les nostres fronteres: la colla del Grup Folklòric Sant Josep de sa Talaia, la colla de Sant Jordi i la colla des Vedrà

El Grup Folklòric Sant Josep de sa Talaia va iniciar el seu camí el 1980 i s’ha orientat a la recuperació de les festes populars i a transmetre als més joves els costums heretats dels més grans. Ha participat en festivals nacionals i internacionals (França, Suècia, Bèlgica, Anglaterra, Portugal).

La colla de Sant Jordi (Grup Folklòric Sant Jordi de ses Salines) es va crear el 1982 amb l’objectiu d’investigar, recuperar, ensenyar, divulgar i fomentar els costums i el folklore eivissenc. Té uns 60 membres, entre balladors i sonadors (músics). Organitza cursos per a l’elaboració de peces i instruments típics, i també xerrades i classes per difondre costums i tradicions de l’illa. Ha participat en diversos festivals nacionals i internacionals (Alemanya, Xipre, Portugal, França, Suïssa, Àustria).

Mostra de Ball Pagès a l’església de Sant Agustí

La Colla des Vedrà, d’altra banda, es va constituir a Sant Agustí el 1981 per preservar l’herència cultural transmesa per les generacions precedents i promoure’n la difusió entre els joves i el públic en general. Des de la seva creació, el grup ha utilitzat el ball, la música, els vestits i els instruments com a punt de partida per a la divulgació de la cultura i la tradició eivissenca i té una intensíssima agenda anual de cursos, trobades, concursos, esdeveniments i festivals.