Des Carregador a es Codolar, una ruta carregada d’història
A Sant Josep ens hi espera una ruta carregada d’història que ens traslladarà a temps passats i a indústries primigènies que s’obrien pas en una illa amb un incipient potencial econòmic des de l’època punicofenícia, activitats que van consolidar Eivissa com a enclavament comercial d’importància estratègica ja al segle iv d. de C. Fenicis, romans, àrabs, cristians… la història s’escriu en tots i cadascun dels passos que el caminant fa per la ruta que proposem a continuació.
Situem-nos. A l’extrem sud de la popular platja d’en Bossa, sobre un promontori rocós i de bosc baix, s’alça una torre de vigilància construïda al segle xvi per protegir els treballadors de les salines dels atacs pirates. És la torre des Carregador, i rep el nom de l’activitat que es duia a terme al seu voltant, a l’abric d’un petit moll del qual encara en queden vestigis: la càrrega de la sal amb destinació a la ciutat d’Eivissa que ja va començar en època fenícia però que, sota la influència dels àrabs i després, en l’era cristiana, va experimentar un creixement important.
Torre des Carregador
La caleta en forma de mitja lluna on hi havia aquestes instal·lacions rep el nom de la Xanga i també ens revela una de les activitats que es duien a terme a la zona: la pesca en almadrava de la tonyina, que posteriorment se salava i s’embarcava. De fet, l’antiga plaça empedrada que conformava la zona d’activitat comercial i que va arribar a ocupar 6.000 m2 és objecte d’un meticulós projecte de recuperació per donar visibilitat a tots els elements d’aquella indústria.
La Xanga
Però la càrrega de sal i la pesca i la salaó de la tonyina no van ser l’única activitat que es va portar a terme en el passat en aquest racó de la costa. Ja en època romana, l’illa era considerada un important punt de producció de porpra que s’utilitzava per tenyir teixits, bàsicament llana. La porpra s’obtenia de les closques de tres espècies de mol·luscs i la seva explotació va ser realment intensiva, fins al punt d’acabar amb gairebé tota la seva població. La Xanga va ser un dels punts on s’extreien i es molien aquestes closques.
La zona es pot recórrer sense dificultat i permet dedicar temps a la contemplació per descobrir parts del que va ser un important complex: el moll, els aljubs que proveïen d’aigua, la torre que protegia els treballadors… pedres que ens parlen d’història i d’indústria.
Des del promontori sobre el qual s’alça la torre divisem cap al nord-est una completa panoràmica de la platja d’en Bossa i de les muralles de Dalt Vila amb la catedral coronant l’imponent conjunt. Si girem la vista cap a l’esquerra, veurem la traça dels canals d’aigua que alimenten els estanys de la Sal Rossa i que, juntament amb altres punts d’entrada, proveïen del suficient flux d’entrada i sortida necessari per decantar i sedimentar el preuat mineral blanc.
Ruta:
La ruta s’inicia en direcció als estanys, seguint un camí ben senyalitzat, el camí de sa Sal Rossa, que ens durà pel límit de les muntanyes veïnes, a l’esquerra, i de les planes salineres situades a la nostra dreta.
Mirador a Sant Francesc de s’Estany
Passats uns cent metres arribarem fins al diminut nucli de Sant Francesc de s’Estany, poblat d’essència salinera. La seva església blanca, a l’altre costat de la carretera, ens marca el començament del segon tram del recorregut: el carreró de Can Blai.
Carerró de Can Blai
Recuperat fa poc, aquest camí travessava la plana salinera, entre marges de parets de pedra que es culminaven amb la que es coneix com a “esquena d’ase”, una rematada triangular que donava a la part superior del mur un acabat més fi, habitualment referit i de vegades emblanquinat. El torrent d’en Parra, que també va formar part de la xarxa de camins de la zona, es va canalitzar amb aquesta mateixa tipologia de murs gruixuts. El camí pot arribar a tenir una amplitud de quatre metres, i les tasques de recuperació han inclòs la incorporació d’un parell de bancs per descansar i la instal·lació de limitadors de pas de vehicles, per la qual cosa la passejada encara és més relaxant.
Carerró de Can Blai
Seguint el recorregut, voregem els estanys saliners, amb vistes privilegiades sobre la rica fauna d’aus dels aiguamolls, flamencs inclosos, i contemplem els camps de cultiu que limiten amb els estanys. Cels oberts i amplis horitzons que ens acompanyaran durant tota la ruta.
Estanques salineros
Les pistes de l’aeroport constituiran la frontera que recorrerem fins a arribar a la platja des Codolar; una vegada allí, podrem connectar amb una altra ruta per a passejants i ciclistes que ens portarà fins a l’extrem més allunyat del parc: sa Caleta, es Bol Nou i la punta des Jondal. Pots consulta la ruta aquí.
