La costa oest i sud d’Eivissa per mar
Més de 80 quilòmetres i 32 platges. Aquestes dues xifres condensen l’enorme potencial que té Sant Josep de sa Talaia per als amants de la navegació, un municipi amb paisatges icònics que han estat reproduïts a Instagram arreu del planeta i que han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu. Un recorregut per aquesta zona litoral de l’illa ens revela la magnètica bellesa d’una costa plena de racons per descobrir per omplir-nos els ulls i l’esperit d’autèntica essència mediterrània.
Es Vedrà y es Vedranells
Imaginem-nos que sortim de l’extrem sud del municipi, i també de l’illa. Allà on acaba la popular platja d’en Bossa i el seu extens arenal, punt neuràlgic de l’oci en aquesta part de l’illa, ens trobem amb un promontori on s’aixeca la torre de guaita de sa Sal Rossa, també coneguda com a torre des Carregador, perquè durant un temps la zona va ser punt de càrrega de la sal procedent dels estanys saliners que hi ha a prop. Si ens hi aproximem des del mar, veiem als peus de la torre del s. xviii unes casetes varador i un braç irregular de pedres alineades que s’endinsa cap al mar. Serà el nostre primer bany d’història. Som a la Xanga, davant del que un temps va ser el primer port saliner d’Eivissa, on fenicis, àrabs i cristians van dur a terme una intensa activitat comercial. Restes d’una plaça empedrada i d’uns aljubs indiquen l’existència d’una plaça salinera que, alçada al s. xvi, donava sortida a l’or blanc de l’illa. Abans, en època fenício-púnica, la zona era utilitzada per a la descàrrega i l’especejament de les tonyines pescades a les almadraves que hi havia a prop.
Torre de ses Portes
Seguim la ruta per la costa, tot vorejant muntanyes cobertes de pins, penya-segats vermellencs, coves i entrants fins a divisar un extens braç de sorra blanca el final de la qual assenyala la silueta d’una altra torre, la de ses Portes. Estem arribant a l’extrem sud de l’illa i tenim al davant la platja des Cavallet. Ens trobem ja al bell mig del Parc Natural de ses Salines. Per arribar a l’altre costat, la platja de ses Salines, passem per un dels extrems del que es coneix com el canal des Freus, uns baixos de fons arenosos on la profunditat varia de manera capriciosa segons els corrents dominants. La transparència de les aigües és hipnòtica i la blancor dels fons estriats de sorra s’alterna amb la frondositat de la verda posidònia oceànica, la delicada planta marina que, a manera de bosc, oxigena el mar eivissenc.
Parc Natural de ses Salines
La platja de ses Salines té a l’extrem sud petites cales incrustades entre parets de marès amb formes geomètriques i capricioses. Les primeres, fruit de la mà de l’home, ja que van ser una antiga pedrera que va alimentar les muralles d’Eivissa. Les segones, per efecte de l’erosió dels elements, mar i vent, bàsicament. Després d’aquestes platges, un llarg arenal presenta fons transparents i establiments de renom a les xarxes socials. Si continuem avançant, arribem al modern moll saliner, des d’on es continua exportant la famosa sal d’Eivissa a destinacions tan llunyanes com les illes Fèroe, on és popular des de fa dècades. Una de les construccions del complex saliner, un enorme magatzem de dos aiguavessos, és actualment una sala d’exposicions singular. Coneguda com La Nau Salines, el galerista Lio Malca instal·la cada any a l’interior obres d’artistes contemporanis de primera línia com ara KAWS, Marco Brambilla, Keith Haring, Bill Viola, Kenny Scharf, Rafa Macarrón o Eva Beresin.
Fundación La Nave Salinas
Posem proa cap a la propera cita, el cap des Falcó, on s’inicia una llarga platja de còdols que delimita per l’oest la trama d’estanys saliners i l’aeroport d’Eivissa. Molts s’entretenen aturant l’embarcació a peu de pista per deixar-se sobrevolar pels avions que s’enlairen de l’aeròdrom eivissenc o hi aterren. Al final de la platja, comença un tram de petits penya-segats que amaguen caletes de diferents mides. Una d’elles va ser part del primer assentament fenici de l’illa, sa Caleta. Els vestigis s’han museïtzat en part i donen fe de la creixent importància de l’illa en l’entramat comercial de l’època. La cala està flanquejada per casetes varador i és un punt molt utilitzat pels residents per varar-hi embarcacions de poca eslora.
Cap des Falcó
A l’altre costat, la platja des Bol Nou, identificable per les seves parets arenoses de color rogenc. Seguim navegant fins arribar a la punta foradada que forma punta Jondal, que precedeix la cala que porta el mateix nom. Sorra, roques i còdols formen la seva línia costanera, des de l’inici de la cala fins a la zona coneguda com es Xarco. Diversos establiments gastronòmics de moda es distribueixen al llarg d’aquesta franja de platja, per la qual cosa habitualment hi ancoren petites, grans i enormes embarcacions.
Es Bol Nou
El següent punt d’observació és l’enorme badia des Cubells, amb alts penya-segats que alternen calcàries amb argiles lliscoses i blanquinoses. Al vessant sud, a estribord, s’obre Porroig, un altre punt habitual d’ancoratge, atesa la protecció de les seves aigües. Una successió de casetes varador s’alterna amb petits racons on banyar-se gairebé en la intimitat. Al davant de Porroig, a la llunyania, ens espera es Torrent, una altra caleta molt freqüentada pels amants de la gastronomia. Si hi naveguem i seguim el curs de la costa, contemplarem la majestuositat de les elevacions des Cubells, amb cases de luxe que treuen el cap sobre els penya-segats. A peu de mar, petites esculleres esquitxen el recorregut i alternen amb racons encisadors com ara ses Boques o cala Llentrisca, una de les cales més aïllades i més apreciades.
Cala Vedella
Després d’aquest punt, la navegació s’orienta cap al nord i comencem l’itinerari de la costa oest de l’illa. Ja divisem al cent per cent la impressionant figura dels illots des Vedrà i des Vedranell. Objecte d’imaginacions tel·lúriques, es Vedrà sempre ha despertat la fantasia de propis i estranys. El desembarcament no hi està permès, per preservar els endemismes de les illes, però navegar pel peu de les seves parets verticals és tota una experiència. Abans podem fer una parada als baixos de sa Pedrera (alguns encara l’anomenen Atlantis), una altra zona d’extracció de gres que ha deixat escenaris geomètrics molt peculiars i a la qual s’accedeix per terra després d’un descens laboriós, que s’inicia en un sender proper a la torre des Savinar, construcció que presideix les vistes als illots.
Reserva Natural de Es Vedrà, Es Vedranell i els Illots de Ponent
La platja de cala d’Hort s’obre més al nord i ofereix aigües tranquil·les per nedar i una interessant oferta gastronòmica amb vistes inigualables a es Vedrà. És imprescindible compartir imatges a les xarxes socials. Des d’aquí, la successió de cales i racons mariners és constant. Cala Vedella, més gran, i cala Carbó i cala Molí, més petites, són parades obligatòries per gaudir de les autèntiques cales eivissenques. També són ideals per menjar peix fresc en algun dels seus establiments i per deixar-se bressar per la brisa suau del mar. La costa de Sant Josep continua oferint racons temptadors per delectar-se la vista i regalar-se algun bany refrescant de tant en tant.
Cap al nord, cala Tarida és una altra parada necessària. Aquesta platja amb forma de díptic ofereix una completa oferta d’oci, però també té racons pintorescos com es Pujolets, una àrea separada situada al vessant sud, formada per dues cales de sorra i casetes varador. Un lloc amb un encant únic que cada vegada és més desitjat pels més matiners. Sortint de nou a mar, ja divisem a l’horitzó una miríada d’illes i illots. Formen part del que es coneix com a Reserva Natural dels Illots de Ponent. Els més propers a la costa, i també els més grans, són s’Espartar, l’illa d’es Bosc i Conillera. Aquests formen l’skyline marítim que presideix les espectaculars postes de sol que es gaudeixen en aquest costat de l’illa. A la costa hi ha diverses platges que tenen una posició privilegiada per al sunset. Sa Figuera Borda no n’és una, perquè no és una platja, sinó una caleta al costat sud, però té l’encant de tenir una cova oberta pels dos extrems amb casetes varador i que ofereix als visitants un escenari d’allò més pintoresc per gaudir d’aquest moment màgic. Platges de Comte i la petita cala de racó d’en Xic ofereixen sorres blanques i litorals de marès esculpits pel vent. També és interessant l’oferta gastronòmica de la zona.
Cala Tarida
Des d’allà fins a la preciosa cala Bassa, ja amb orientació nord, els fons marins són hipnòticament transparents i alternen el blanc de la sorra amb el verd de les frondoses posidònies. A l’alçada de cala Bassa estarem entrant ja a la gran badia de Portmany, que alberga cales molt populars i amb una oferta hotelera completíssima que caracteritza la zona de cala de Bou. Fins a aquest punt, el navegant haurà pogut gaudir d’un ampli ventall de paisatges i sensacions, un autèntic regal per als sentits, que hauran experimentat tota la màgia de la Mediterrània eivissenca. La temptació segurament ens farà donar la volta i repetir el recorregut en sentit invers. Sens dubte, una sàvia decisió.
