Blog

L’església de Sant Josep

Al cor del poble de Sant Josep es troba aquesta imponent església fortificada d’una considerable alçada. Sant Josep, a més de ser el patró de l’Església Universal, és el patró de l’església del nostre municipi.

Després de la conquesta catalana, l’illa es trobava dividida en 4 quartons: quartó de les Salines, quartó de Portmany, quartó de Balansat i quartó de Santa Eulària.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera – Consell d’Eivissa.

Els pobladors de la zona meridional (des Vedrans i Benimussa) del quartó de Portmany reclamaren, l’any 1726, a l’arquebisbat de Tarragona permís per construir en aquesta zona meridional uns església i un cementeri, ja que l’església ubicada a la zona que avui dia és Sant Antoni de Portmany es trobava molt lluny, fet que els dificultava complir amb el culte religiós.

L’arquebisbe de Tarragona, Manuel de Samaniego, va ser el que va concedir el permís per edificar un nou temple.

L’any 1726, els feligresos iniciaren les obres de construcció de l’església de Sant Josep. L’encarregat de dirigir la construcció va ser el mestre d’obra Pere Ferro, natural de Dénia.

La construcción duró de 1727 a 1731. Las obras comenzaron en el año 1727, pero se interrumpieron en el 1730, debido a que Pere Ferro fou reclamat per a col·laborar en la reconstrucció del Convent dels Dominics de Dalt Vila, que havia sofert danys a causa d’un llamp caigut sobre el polvorí del baluard de Santa Llúcia. Finalment, aconseguí acabar l’església de Sant Josep un any més tard.

L’exterior del temple emblanquinat a l’estil eivissenc presenta una façana a la vora del campanar d’espadanya, amb un porticó i dues arcades: una frontal amb tres arcs, construïda a la primera meitat del s. XIX, i l’altra lateral que cobreix l’entrada principal de la casa rectoral.

P1012833
P1012938
P1012871
P1012849
P1012859

De la seva façana crida l’atenció l’imponent campanar:

Una dada curiosa és que aquesta església és l’única de tota l’illa que té un rellotge de sol, el qual podem observar a la seva façana.

L’interior de l’església consisteix en una nau principal coronada per una volta de mig punt sostinguda per cinc arcs de la mateixa forma. A més, als seus laterals podem trobar diverses capelles.

Es conserva el púlpit de fusta decorat per José Sánchez Oca l’any 1763, amb representacions dels misteris. Del mateix autor només queda la imatge del Sant patró, el frontal de l’altar major, una pintura a l’oli de l’Ecce Homo i la trona de forma octogonal del 1762. També s’atribueixen a Sánchez Ocaña les imatges pintades cap a l’any 1761 de la Divina Pastora i de la Mare de Déu en els dos ovals que hi ha a l’entrada de la ‘’capella fonda’’.

Destaquen els ornaments barrocs que acompanyen l’interior i la doble arcada que envolta la nau. També s’ha de mencionar la decoració de la capella fonda,  construïda cap a l’any 1730 pels afiliats a la confraria del Rosari.

L’antic retaule  principal d’estil barroc i moltes de les talles originals foren destruïdes en un incendi durant la Guerra Civil l’any 1936. Avui dia es pot contemplar un nou retaule dissenyat de la mateixa manera que l’anterior, construït el 1958 i adquirit amb les almoines dels fidels.

Al cor de l’església ens trobem amb un gran òrgan de dos mil tubs sonors. El va construir l’any 2006 el mallorquí Pere Reynés i Forit.

El vicariat de Sant Josep

L’església de Sant Josep de sa Talaia és reconeguda com un dels edificis emblemàtics de l’arquitectura religiosa típica de les Pitiüses, de fet se l’ha distingit amb el nom de la catedral de l’Eivissa rural. Així havia començat l’establiment del nou vicariat de Sant Josep, englobant dins del seu territori es Vedrà des Ribes (posterior parròquia de Sant Agustí), es Vedrà des Marins (al voltant de sa Talaia i es Cubells) i tota la vall de Benimussa. De fet, les primeres véndes del vicariat eren les mateixes sis que s’havien traçat mentre s’estava construint el nou temple: Cas Marins, Davall sa Serra, Cas Serres, Pou des Ginebre, es Vedrà des Ribes i s’Alqueria i Benimussa.

Amb el nou establiment de parròquies dissenyat pel primer bisbe de la diòcesis d’Eivissa i Formentera, Manuel Abad y Lasierra, l’any 1785, la parròquia de Sant Josep fou construïda amb unes 190 famílies. El fraccionament de les Pitiüses en parròquies coincideix amb l’arribada de l’època il·lustrada a aquestes illes.

Fotos Eivissa Antiga - Ibiza Antigua
Entre els anys 1925 i 1935 Blasi Vallespinosa, Francesc. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Església de Sant Josep. (1920-1925) Blasi Vallespinosa, Francesc. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Plaça de l'església de Sant Josep. Anys 50 Josep Maria Co i Triola Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Fotos Eivissa Antiga - Ibiza Antigua

Ubicació

L’església de Sant Josep està situada a la plaça del poble amb el mateix nom, on es celebren la major part de les festes, concerts i celebracions populars. D’aquesta manera, se la pot considerar el cor del poble.

Festes Patronals

El dia de les festes patronals de Sant Josep, el 19 de març, el temple és testimoni dels focs artificials, del ball pagès i de la resta de celebracions que tenen lloc davant les seues voltes.

 

Horari de visita

Obert cada dia als matins durant la temporada d’estiu.

Horaris de missa

De dimarts a divendres a les 20.00 h (català)

Diumenges i festius a les 11 h i a les 20.00 h