Duració: 2,5 hores
Distància: 4,5 milles
Punt de sortida: Cala Carbó
Punt d’arribada: Cala Carbó

COM S’HI ARRIBA

A Cala Carbó hi podem arribar seguint la carretera que comunica Sant Josep amb Eivissa i Sant Antoni respectivament (EI 700). A pocs metres de Sant Josep, a l’alçada del Km. 12,5 aproximadament (al costat d’una pizzeria), hi ha un trencant senyalitzat que porta a vàries platges, entre elles Cala Carbó. Seguirem aquesta carretera (PMV 803-1) durant uns quants quilòmetres fins a trobar la indicació de la cala, a mà esquerra.

TRAVESSIA

L’accés a la platja és pla i sense complicacions. En sortir de l’abric de la cala podrem contemplar, a babord, la immensa mola d’Es Vedrà, de la qual ja s’endevinava el cim des del principi de la navegació. En poques palades serem davant de Cala Truja, un entrant rocós que alberga una minúscula caleta amb una caseta varador. Tot el litoral adjacent es composa de penya-segats rocosos d’alçada mitjana, on hi predominen els tons terrosos i rogencs.

Vorejant la costa farem la volta a l’illot anomenat Escull de Cala d’Hort, que ens anticipa l’arribada a Cala d’Hort, sempre amb el perfil imponent d’Es Vedrà a estribord. Cala d’Hort és una cala àmplia, que combina ribes de pedra amb franges de sorra. Té un canal d’accés abalisat a la riba, i per tant, podem desembarcar si ho desitgem. A la banda esquerra, a prop d’un restaurant molt conegut, divisarem una important agrupació de casetes varador.

Seguirem navegant i podrem observar que, un cop passada la cala, la línia de costa es va elevant considerablement, tot mostrant uns tons més argilosos. De fet, el punt al qual ens dirigim s’anomena Cap Blanc per aquest motiu. En fer-ne la corba, molt a prop, hi trobarem una zona d’esculls, per tant haurem d’anar amb precaució si l’estat del mar ho aconsella. Seguint a prop de la línia de la costa, i als peus d’una esplanada molt cotitzada com a mirador d’Es Vedrà, podem descansar si ho desitgem, en una platja de pedres, el Racó des Mataret.

El braç de costa que tindrem per endavant acaba al Cap Jueu o Punta de l’Oliva, al cim del qual hi ha la torre vigia d’Es Savinar, una de les moltes que poblen la costa eivissenca i que antigament advertien de l’arribada de possibles embarcacions hostils.

Llavors navegarem sota unes impressionants parets de pedra que ens oculten la nostra destinació final, Sa Pedrera. En fer la corba de Cap Jueu la costa segueix essent igual d’impressionant, amb algun escull notable emergint del mar i amb cingles i vessants molt escarpats. Una d’aquestes vessants ens cridarà l’atenció perquè conté un arenal a mitja alçada. Als seus peus, a nivell de mar, començarem a divisar formes curioses i molt geomètriques, que ens indiquen que hem arribat a Sa Pedrera, o Atlantis. És el lloc d’on es van extreure els blocs de marès utilitzats en la construcció de les muralles d’Eivissa.

L’indret és molt popular, però com que l’accés és exigent, això redueix les visites. Amaga un parell de piscines formades pels talls simètrics de l’explotació que s’han omplert d’aigua de les onades. Hi podrem observar pedres tallades amb perfils humans i moltíssimes inscripcions. Un lloc molt místic. A la tornada, és ideal quadrar el programa per tal de coincidir amb el capvespre i poder contemplar la posta de sol amb Es Vedrà i Es Vedranell de teló de fons.