Cala Llentrisca

Cala Llentrisca és sens dubte una de les cales més reservades d’Eivissa, a la qual s’accedeix després de recórrer un sender pel vessant muntanyenc envoltat de pins. Això fa que no sigui un espai massificat ja que no gaire gent s’anima a una caminada que és, d’altra banda, encantadora, i els qui ho fan hi passen bona part del dia, en un entorn pintoresc del més pur mediterrani eivissenc, amb pins que s’apunten a la mar i les velles casetes per als llaüts dels pescadors, embolicats en la tranquil·litat i el silenci.

L’aigua aquí és transparent i especialment adequada per al passeig relaxat d’immersió lleugera. Un lloc així permet diverses rutes encara que, com que hi anirem amb temps, farem una ruta circular que ens portarà a recórrer el vessant dret seguint la paret que acaba a la punta, encara que no és necessari que hi arribem, per després travessar la cala i arribar a l’altre extrem, que reconeixerem enganxats al litoral. De tota manera ja sabeu que aquestes rutes són mers suggeriments i que en qualsevol moment podem variar-les i adaptar-les al nostre gust.

El fons és molt poc profund si som prop de la paret, i en molts trams podem fer peu sense problema. La roca domina el substrat i es mostra amb profusió de buits dels quals es serveix la més variada vida marina per a trobar refugi i on podrem veure  donzelles, vaquetes i llavions (Symphodus tinca), peixos tots de colorit vistós i en continu anar i venir.

Si ens separam de la paret veurem roques de grandària mitjana i l’excel·lent prada de Posidonia oceanica, aqueixa planta marina que, disposada com una autèntica selva en miniatura, acull centenars d’espècies d’animals i vegetals que en fan un dels biòtops més importants de les nostres aigües, encara que haurem de fixar-nos-hi bé per a veure la vida que acull, com els discrets polps.

Si ens obrim encara més, sobre el centre de la cala sorgeix una àmplia zona arenosa on els animals adopten altres estratègies per a passar desapercebuts, com el camuflatge quasi idèntic a la textura de l’arena del pedaç (Bothus podas). També podrem veure mollets removent el fons amb les seues protuberàncies labials a la captura de petits crustacis i després, més prop de la costa en què el fons està esquitxat de còdols, peixos com castanyoletes i cabots.

Des d’allí arribam a l’altre costat i a poc a poc desapareixerà la posidònia i l’arena per a sorgir el substrat dur ple de forats que ens mantendrà entretenguts descobrint els seus pobladors fins a completar el cercle i arribar al punt d’inici.