La merescudament famosa cala Tarida és una platja d’arena fina i aigües lluminoses en un marc extraordinari. Per a gaudir de la millor immersió lleugera buscarem el fons rocós, que és el que més vida alberga i dibuixa bonics paisatges submergits, així que a la part nord de la cala iniciam el recorregut davant l’illot que destaca a la meitat de l’aigua.
Al principi el fons és arenós, però a mesura que ens enganxam al litoral, que quedarà sempre a la nostra dreta, sorgirà la paret rocosa, molt poc profunda. Anirem cap al petit tàlveg en el qual destaquen les casetes varador. Davant elles l’aigua és radiant i és fàcil veure-hi peixos típics de fons arenosos i de roca com mabres, molls roquers i bancs d’alevins que busquen refugi en aquestes aigües encalmades.
Ja prop de la punta, la paret comença a presentar-se vertical, i fan la seua aparició en el fons roques cada vegada majors i, entre elles, trams de posidònia. Aquí la vida és abundant, grans variades (Diplodus vulgaris) i sards patrullen a la cerca d’aliment, mentre que les salpes pasturen entre la posidònia.
Aquells a qui agrada fer descensos hi trobaran un lloc ideal, amb aigües netes i caigudes a més de sis metres de profunditat en un fons esquitxat de lloses i pedres enormes que ofereixen refugi a moltes espècies i caça als depredadors, que, com l’orada o el llobarro, fan incursions fugaces per capturar alguna presa despistada. Els polps quasi sempre es troben ben amagats en els seus refugis encara que amb una mica de sort tal vegada en trobem algun fora, que es veurà de seguida envoltat d’altres peixos.
El retorn el farem invertint el sentit, i evitarem fer drecera per la recta que ens porta a l’origen perquè travessaríem un extens arenal sense gaire interès.
A vegades, en el tàlveg abans de les casetes de pescadors, podem trobar que l’aigua es presenta molt tèrbola.
Pel que sembla, es deu a la presència de fitoplàncton.