En ple Parc Natural de ses Salines, a la costa est de Sant Josep, just davall de la platja d’en Bossa ens submergim per gaudir d’un senzill recorregut d’immersió lleugera. Som al peu de la torre de sa Sal Rossa, en un marc natural on regna la tranquil·litat perquè es tracta d’una zona molt poc freqüentada i a la qual són habitualment els vilatans els qui s’hi acosten.
Entram a l’aigua a la dreta del petit espigó rocós al costat de les casetes de pescadors i ens dirigirem seguint el litoral, que deixarem a la nostra dreta, en sentit a les altres casetes de pescadors que hi ha just davant. El fons és una àmplia i succinta plataforma plena de buits i amb molta llum que acull la vida típica de tords, salpes i donzelles.
Alguns equinoderms com l’eriçó i, sobretot, l’holotúria, abunden també sobre aquesta llosa coberta d’algues entre les quals també s’assenta l’alga verdosa Caulerpa prolifera i plantes com Cymodecea nodosa i, més endavant, àmplies taques de posidònia.
Encara que no sol cridar-nos l’atenció, val la pena fixar-se en la prada de posidònia, que acull molta vida però ben camuflada, com la mula o peix agulla (Syngnathus thyple), de la mateixa família que els cavallets marins, però que passa quasi desapercebut en confondre’s amb una fulla solta de posidònia.
Seguir la llosa és més que suficient encara que si volem agafar una mica de profunditat ens separarem i ara el substrat estarà enterament cobert de posidònia, que a vegades forma unes llengües que dibuixen canals de fons arenós. També ens cridaran l’atenció les fondalades que es formen, on s’aconsegueixen tres metres de profunditat.
No fa falta arribar a les casetes, quan vulguem podem tornar i continuar gaudint d’un passeig tranquil i relaxant per a tota la família.
La ruta és adequada també per als més petits ja que es fa peu amb facilitat en quasi tot el recorregut, i l’aigua sol estar encalmada sempre que no bufi vent de llevant.