La Xanga, una caleta en forma de mitja lluna que hi ha a les rodalies de la torre de sa Sal Rossa, va ser durant l’època fenícia, romana i, posteriorment, cristiana un punt d’activitat econòmica important, relacionat amb la salaó de peix, la pesca i l’extracció de matèria primera per a l’elaboració de porpra.
De l’activitat salinera i pesquera en queden vestigis notables, com una part de la plaça sobre la qual es descarregaven les tonyines de l’almadrava i la sal obtinguda als estanys que hi ha a prop i que s’utilitzava per conservar-la. Un altre testimoni ben visible són els grans aljubs que encara es poden contemplar a les rodalies, al marge d’un camí agrest.
De planta allargada i cossos voltats, aquestes estructures anaven adreçades a emmagatzemar l’aigua dolça necessària per al desenvolupament de l’activitat. Igual que la resta de la infraestructura, es van construir al segle XVI, coincidint amb el projecte faraònic de les muralles d’Eivissa. Estan ubicats a les rodalies de la plaça, a pocs metres del mar, semienfonsats a la superfície rocosa, i formen un conjunt de dos volums seguits, separats entre si per uns tres metres. El més gran té una longitud que sobrepassa els tretze metres, i el més petit fa uns vuit metres, els dos amb una amplada aproximada de quatre metres i mig i interconnectats entre si, fet que els donava una notable capacitat d’emmagatzematge.
