Església de Es Cubells

Els orígens d’aquesta església es remunten a l’any 1855, quan el religiós carmelita exclaustrat, el pare Francesc Palau i Quer, s’establí en aquesta parròquia i sol·licità a Roma la gràcia d’un oratori públic, ja que considerava que els pobladors de la comarca estaven molt allunyats de la més propera: la de Sant Josep de sa Talaia. La resposta de Roma es va limitar a la concessió d’un oratori privat a la seva mateixa casa, que seria inaugurat l’any 1864.
L’estructura d’aquest petit temple consistia en una nau de 8 metres de fons, 5 d’ample i 4 d’alt. Durant molts d’anys no s’hi feien misses amb regularitat, exceptuant quan la visitava algun capellà. Hi habitaven ermitans que s’alimentaven del producte del seu treball a les terres i als horts. L’any 1867, el vicari capicular, Rafel Oliver Ribes, va fer públic el pla parroquial d’Eivissa i Formentera (el beat Palau ja no era a l’illa), en el qual es preveia la necessitat de construir un oratori públic en aquesta zona. D’aquesta manera, la capella privada original passaria a convertir-se amb el temps en l’actual església.
L’arxiduc Lluís Salvador feia referència a aquest temple aquell mateix any: ‘’L’església des Cubells, sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme, és un edifici mot sobri, semblant a totes les del seu caràcter. Té tres capelles d’arc de mig punt a cada costat de la nau, encara sense sostre’’. L’església es va convertir provisionalment en temple parroquial l’any 1933 i definitivament en parròquia l’any 1940. Les obres varen acabar definitivament en l’any 1958. La imatge titular de la Mare de Déu del Carme fou beneïda el 16 de juliol del 1941. El sagrari de fusta tallada que es va posar l’any 1858 és obra de Román i Salvador, així com l’altar de fusta que hi ha sota la imatge. Les dues capelles que té aquest temple als dos costats del presbiteri pertanyen a l’antiga ermita i estan dedicades, una al Sant Crist i la Dolorosa, i l’altra al Cor de Jesús.