Els primers plànols d’aquesta església, realitzats per l’enginyer Pedro Croillez de Servien per petició del bisbe Abad y Lasierra, són del 6 de febrer de l’any 1971. No obstant això, fins al 1806 no va tenir lloc la benedicció de l’altar major i del presbiteri, fet que es va produir sense que s’hagués acabat del tot el temple. No hi ha constància de quan es va construir el campanar ni de la instal·lació de la campana. En un escrit del bisbe Basilio Carrasco, que data de l’any 1851, es confirmava que els feligresos havien construït dues capelles noves que estaven situades a ambdós llocs de l’altar major. En van dedicar una al Sant Crist i l’altra a la Mare de Déu del Roser.
La primera d’aquestes dues encara conserva el retaule i l’altar, així com el sagrari, que podia ser el mateix que originalment havia posat Blas Jacobo l’any 1806. En aquest sentit, fa falta precisar que el sagrari principal fou substituït l’any 1965 per un altre de metàl·lic. D’una altra banda, la capella de la Mare de Déu del Roser conserva avui en dia el retaule antic.
El conjunt d’aquesta església ofereix una planta molt allargada. De fet, l’única nau principal és un rectangle allargat. El costat del mur de ponent té una capella petita, una altra de més gran i una tercera que es va construir en circumstàncies que es mencionen anteriorment.
