La història d’aquesta església s’inicia l’any 1726, quan els pobladors dels Vedrans i Benimussa es dirigiren a l’arquebisbe de Tarragona, Manuel de Samaniego, perquè els autoritzés a construir un temple al turó de Vedella. L’any següent del vistiplau d’aquesta iniciativa, les obres es començaren i després s’interromperen fins a l’any 1730, quan Pere Ferro es feu càrrec del projecte. Les obres es desenvoluparen fins al 23 de juny de l’any 1731, dia en què es va procedir a posar l’última pedra de l’edifici. Quatre anys més tard, en 1735, es va instal·lar el retaule dedicat a Sant Josep, que havia estat encarregat al mestre mallorquí Pere Bosch. L’esmentat retaule es va incendiar l’any 1936 i se’n va salvar únicament la talla barroca del sant.
Posteriorment, l’any 1958, es va reposar amb una rèplica exacta que va ser sufragada, com diu a la llegenda, ‘’amb les almoines dels fidels’’.
El temple es compon d’una única nau principal de planta rectangular de la qual en destaca la capella Fonda o del Roser, que es troba en primer lloc pel costat de ponent. Encara es conserven a l’interior algunes obres artístiques d’interès, com és el cas del púlpit de fusta decorat per José Sánchez Ocaña el 1763 amb representacions dels misteris. A aquest artista també se li atribueixen les imatges pintades cap a l’any 1761 de la Divina Pastora i de la Mare de Déu als dos ovals que hi ha a l’entrada de la capella Fonda. La façana de l’església té un porxo rectangular de tres arcs en tota la seva amplada.
