Forma el nucli més destacable i visible del que en el passat va ser un punt neuràlgic a la comercialització de la sal en època púnico-fenícia i, posteriorment, en època cristiana.
Es calcula que va arribar a tenir una extensió de 6.000 m2, dels quals fins avui se n’han recuperat uns 250 m2, al costat d’un tram de calçada que donava accés a la instal·lació i que algunes persones erròniament dataven de l’època romana. Va formar part del primer moll saliner de l’illa, i el conjunt històric és únic a les Balears.
Sobre la plaça, durant el S. XVI , s’hi feien tasques relacionades amb el comerç de la sal, des de la provisió i el posterior embarcament fins a la salaó de tonyines, que eren capturades en una almadrava situada a la zona de la punta de ses Salines, pròxima a es Freus, el canal que separa les dues illes pitiüses. De fet, l’estructura es troba a la caleta denominada la Xanga, topònim que, pel que sembla, té l’origen en una paraula italiana, chianca, que és la taula sobre la qual es feia l’esquarterament del peix.
Una part de la plaça ha quedat engolida pel mar, en la seva constant tasca erosionant, i algunes restes de la plataforma rocosa formen ara part de la rocalla marina que, a mode d’escull, treu el cap entre les aigües de la costa més immediata. Una altra part de la plaça es troba en propietats privades, i la part visible, que actualment és objecte de treballs de restauració, es pot distingir fàcilment observant els còdols estructurats en seccions ben delimitades, amb línies rectes i diagonals que dibuixaven a l’empedrat formes geomètriques a mode d’estrella.
Des de la plaça, al costat del perfil de diverses casetes varador, es contempla una bonica panoràmica del recinte emmurallat de Dalt Vila i, al costat de Ponent, la part més resguardada de la cala, que també conté un altre conjunt de varadors.
