Enclavat en un lloc conegut com sa Mola de sa Caleta (una península plana entre la platja des Codolar i la muntanya des Jondal), aquest poblat de l’època fenícia va ser excavat entre els anys finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta. Va ser fundada a mitjan segle VII aC per fenicis que venien del sud de la península Ibèrica buscant metalls. Posteriorment, la van abandonar 50 anys més tard per fundar una nova ciutat a un lloc més adequat: la badia d’Eivissa. La ciutat de Dalt Vila encara hi és 2.600 anys després.
El poblat en el seu origen tenia una extensió aproximada de quatre hectàrees; era un urbanisme de tipus arcaic compost per un gran nombre d’unitats arquitectòniques, el conjunt de la qual configurava una trama, algunes vegades irregular i altres apuntant una línia d’arquitectura més planificada. Un dels diversos sectors que el componen i en el qual es divideix convencionalment el conjunt és la denominada vall sud; es compon de 8 unitats construïdes, que ofereixen una idea clara de la diversitat de concepcions arquitectòniques que coexistien: d’una única estància, unes altres tres juxtaposades o alineades longitudinalment. Altres, en canvi, en presenten dues. Especialment una d’elles té set habitacions diferents a l’interior d’una planta quasi rectangular. Entre totes aquestes estructures arquitectòniques hi ha carrerons estrets i petites places irregulars; una d’elles conserva la plataforma d’un forn comunal de pa. El barri central, el portuari i el nord-oest es troben bastant deteriorats.
