Assentament rural punicoromà
Aquest conjunt monumental correspon a les ruïnes d’un assentament rural de les èpoques púnica i romana, fundada a mitjan del segle V aC, pervivint a l’alt i baix imperi romà i a l’època del Bizanci, fins a principis de segle VIII de la nostra era. Es compon d’un gran edifici utilitzat com a habitatge (i per al desenvolupament de diverses indústries agràries) que es troba en un estat de conservació acceptable; n’hi ha un altre molt deteriorat i dos necròpolis, una de l’època púnica i una altra de la bizantina.
Durant el segle I de la nostra època, l’edifici principal va arribar a adquirir l’estructura i dimensions pròpies d’una autèntica vila romana, amb una extensió de quasi 900 m2, la qual estava organitzada al voltant d’un ampli pati quadrat. La porta principal, comunicada amb el pati, s’orientava cap al sud. Antigament, al voltant d’aquesta última hi havia altres dependències: la sala del ‘’trull’ (dotada d’un molí per a la trituració de les olives), orientada al nord-est; una bodega i diversos magatzems allargats a la part sud i, a les ales nord i de ponent, les cuines, habitacions i altres dependències. Hi destacaven, així mateix, una cisterna de grans proporcions excavada a la roca que es podia apreciar a l’extrem nord-oest de la casa.
La necròpolis púnica es compon de vint tombes de tipus hipogeu (cambres subterrànies tallades a la roca amb un pou per accedir-hi), algunes de les quals van arribar a contenir fins i tot sarcòfags de pedra de gres i nombroses peces de parament de ceràmica punicoebusitana. També hi havia materials importats com navalles d’afaitar, gots de pasta de vidre, escarabeus, etc. Des de la part superior del conjunt es poden contemplar dues fosses de l’època bizantina dominades per un espectacular paisatge amb l’illot des Vedrà al davant. Aquest assentament va ser excavat entre els anys 1917 i 1982-1985.
